Què és l'osteoporosi
L'osteoporosi és una malaltia sistémica esquelètica que es caracteritza per una disminució de la massa òssia i una deterioració de la microarquitectura dels ossos, la qual cosa suposa un augment de la fragilitat dels ossos i del risc de sofrir fractures.
Aquesta patologia és asintomática i pot passar desapercebuda durant molts anys fins que finalment es manifesta amb una fractura.
Freqüència
Segons les dades de la Societat Espanyola de Reumatología (SER), s'estima que l'osteoporosi afecta a uns 75 milions de persones a Europa, Estats Units i Japó.
Aquesta patologia és més freqüent en dones, encara que també poden sofrir-la els homes, especialment si tenen una edat avançada.
En el cas d'Espanya, s'estima que 2 milions de dones tenen osteoporosis. De fet, la prevalença en la població postmenopáusica és del 25 per cent, és a dir, 1 de cada 4 dones té aquesta malaltia que ocasiona unes 25.000 fractures a l'any.
“La repercussió soci-sanitària de l'osteoporosi és enorme i es mesura en termes d'incidència de les fractures. Aproximadament 1 de cada 3 dones i 1 de cada 5 homes majors de 50 anys sofriran almenys una fractura osteoporótica en la seva vida restant”, assenyalen des de la SER.
Causes
L'origen de l'osteoporosi ha de buscar-se en els factors que influeixen en el desenvolupament i la qualitat de l'os. El risc de patir osteoporosi vindrà determinat pel nivell màxim de massa òssia que s'obtingui en l'edat adulta i el descens produït per la vellesa.
A més de l'envelliment, en la seva aparició intervenen factors genètics i hereditaris. Les filles de mares que tenen osteoporosis, per exemple, adquireixen un volum de massa òssia inferior que el de filles de mares amb ossos normals, i el mateix succeeix amb bessons univitelinos.
La desnutrició, la mala alimentació, l'escàs exercici físic i l'administració d'alguns fàrmacs també poden afavorir l'aparició de l'osteoporosi. No obstant això, la menopausa és un dels factors que més influeix en el seu desenvolupament en les dones, ja que la desaparició de la funció ovàrica provoca un augment de la resorción òssia.
Símptomes
Durant anys s'ha conegut a l'osteoporosi com l'epidèmia silenciosa a causa que aquesta patologia no produeix símptomes, encara que el dolor apareix quan sorgeix la fractura.
Els especialistes assenyalen que algunes fractures vertebrals poden passar desapercebudes posat que no es produeixen símptomes. En aquests casos es perd l'oportunitat de frenar la pèrdua de massa òssia i reduir el risc de noves fractures.
Les fractures més comunes en l'osteoporosi són les del fèmur proximal, humero, vèrtebres i avantbraç distal (nina).
Fractura vertebral
En aquests casos el pacient presenta un dolor agut molt intens que apareix quan fa esforços lleus, com la càrrega moderada de pes, o un lleuger traumatisme.
El pacient tindrà una contractura que li impedirà realitzar maniobres de flexió i/rotació de la columna. La crisi sol durar de dues a tres setmanes i la intensitat del dolor anirà disminuint de forma progressiva en els tres mesos següents; la remissió pot ser total o parcial.
“Ocasionalment, una fractura vertebral pot aparèixer sense que el pacient percebi cap símptoma, o bé pot causar una molèstia que no s'a prou intensa per demandar assistència”, adverteixen des de la SER. “Alguns autors consideren que aquesta circumstància es produeix fins a en dos terços dels casos. S'assumeix que l'absència de dolor, o la seva baixa intensitat és conseqüència de la instauració lenta del procés”.
Altres símptomes d'aquesta fractura és un dolor sord, profund i localitzat en les fosses ilíacas i en els flancs, com a conseqüència del frec de l'arcada costal amb la pelvis. Aquesta possibilitat ajuda a descartar les exploracions per buscar l'existència d'alguna patologia intestinal o renal.
Fractura de maluc
En aquest apartat estan incloses totes les fractures que van des del cap del fèmur fins a aproximadament 5 cm del troncanter menor.
Els especialistes consideren que les fractures de maluc són indicatives d'osteoporosis quan es produeixen després d'un traumatisme de baixa energia, com una queia quan la persona està dempeus. Les fractures d'alta energia, com les quals es produeixen després d'un accident de trànsit, no es consideren un símptoma de l'osteoporosi.
Dins de les fractures de maluc existeixen dos tipus que presenten unes manifestacions clíniques diferents.
En el cas de les intracapsulares (fractures de coll femoral, cervicals, trascervicales o medials) que no estan desplaçades, el pacient presenta un dolor moderat a la regió inguinal. A més, presenten moviments de maluc alguna cosa limitats.
Si la fractura intracapsular està desplaçada el pacient tindrà un dolor intens i impotència funcional molt accentuada.
L'altre tipus possible de fractura de maluc són les extracapsulares (fractures pertrocantéreas, troncantéreas i del massís troncantéreo). En aquestes el pacient pot sofrir un dolor molt intens a l'àrea del maluc, així com impotència funcional absoluta en el membre inferior.
Fractura d'avantbraç distal
Abasta les fractures de l'extremitat distal del radi. Aquest tipus de fractures associades a l'osteoporosi s'associa a una densitat mineral òssia baixa i la presència d'un traumatisme de baixa intensitat, com una caiguda sobre la mà.
La sospita d'osteoporosi ha d'aparèixer si després de la caiguda el pacient sent dolor a la regió de la nina unit a la impotència funcional.
Prevenció
La prevenció de l'osteoporosi és fonamental per evitar l'avanç de la patologia. Aquestes són algunes recomanacions per conservar i augmentar la densitat òssia:
Mantenir un consum adequat de calci.
Practicar exercicis físics en els quals el pacient no hagi de suportar pes corporal. Alguns estudis recents han demostrat que els exercicis en els quals és necessari que els músculs moguin els ossos mantenen i fins i tot poden augmentar la densitat òssia. Un dels més recomanables en aquest sentit és el bodi pump.
Seguir un tractament farmacològic, si ho prescriu el metge.
Tipus
Existeixen diferents tipus d'osteoporosis:
-
Osteoporosi posmenopáusica: la causa principal és la falta d'estrògens. En general, els símptomes apareixen en dones de 51 a 75 anys d'edat, encara que poden començar abans o després d'aquestes edats.
-
Osteoporosi senil: resultat d'una deficiència de calci relacionada amb l'edat i d'un desequilibri entre la velocitat de degradació i de regeneració òssia. Afecta, en general, a majors de 70 anys i és dues vegades més freqüent en les dones que en els homes.
-
Osteoporosi secundària: Pot ser conseqüència de certes malalties, com la insuficiència renal crònica i certs trastorns hormonals, o de l'administració de certs fàrmacs, com corticoesteroides, barbitúricos, anticonvulsivantes i quantitats excessives d'hormona tiroïdal.
Diagnòstic
Atès que en l'actualitat hi ha moltes llacunes de coneixement sobre la malaltia, la Societat Espanyola de Reumatología assenyala que és difícil establir uns criteris diagnòstics clars i contundents que abastin, a més, el risc de fractura.
En l'actualitat, la densitometría òssia és la millor tècnica que existeix per mesurar la massa òssia, encara que els especialistes assenyalen que hi ha excepcions, ja que la prova indica la densitat mineral òssia del pacient, i aquest és un altre dels factors de risc de l'osteoporosi.
“Sobre la base dels coneixements actuals, l'abordatge diagnòstic ha de realitzar-se de manera individual valorant l'edat i altres factors de risc”, assenyalen des de la SER, els qui indiquen que factors de risc com el consum de tabac i alcohol, el baix pes, els antecedents familiars de fractures osteoporóticas, entre unes altres, permeten identificar a les persones amb el risc de desenvolupar la patologia. Pel que, la base fonamental del diagnòstic es basa en la sospita clínica.
Tractaments
La selecció del tractament dependrà de les característiques del pacient. Els experts recorden que perquè sigui eficaç ha de seguir-se de forma constant durant diversos anys.
Els fàrmacs que s'empren en l'actualitat per combatre l'osteoporosi aconsegueixen detenir la resorción òssia i evitar la pèrdua del mineral. Són els anomenats inhibidors de la resorción entre els quals es troben, els estrògens, les calcitoninas, els bisfosfonatos (etidronato, alendronato i risedronato), els moduladors selectius dels receptors estrogénicos (raloxifeno) i fins i tot les estatinas, uns fàrmacs que inicialment s'empraven per combatre el colesterol.
Encara que el tractament farmacològic és molt important existeixen altres mesures encaminades a corregir deficiències nutricionals i millorar l'estil de vida que poden evitar caigudes i minimitzar la intensitat de l'impacte de la malaltia.
Deficiències nutricionals
Segons la SER, el més important és que el pacient prengui les quantitats necessàries de calci i vitamina D.
Respecte al calci, en ser un nutrient, la millor forma d'ingerir-ho és amb el menjar. La major part del calci s'obté amb la llet i els derivats làctics.
El contingut de vitamina D dels aliments és molt baix, a excepció d'alguns peixos grassos, per la qual cosa la millor forma d'adquirir aquesta vitamina és a través de prendre el sol de forma prudent.
Els pacients d'edat avançada no solen exposar-se al sol pel que en moltes ocasions hauran de prendre suplements de vitamina D per assegurar-se que compleixen els requeriments diaris.
Altres elements nutricionals
A més de vigilar la ingesta de calci i vitamina D, el pacient ha d'assegurar-se que ingereixi la proporció adequada dels nutrients bàsics, vitamines i oligoelementos, com el magnesi. “Han d'evitar els suplements de vitamina A, ja que s'ha demostrat que augmenten el risc de fractura”, afegeixen.
Respecte a les dietes hiperproteicas i les riques en sodi i fòsfor, en l'actualitat existeix controvèrsia sobre si han d'evitar-se o no ja que aquestes augmenten l'excreció urinària de calci per una reabsorción tubular.
Modificació d'estils de vida
Els experts recomanen evitar la immobilitat i seguir pautes fisioterápicas que limitin la deformitat i el dolor, així com abstenir-se de fumar i ingerir grans quantitats d'alcohol.
Exercici físic
Realitzar esport augmenta la massa òssia durant el creixement dels nens i adolescents i, a més, pot ajudar a reduir la pèrdua en les persones d'edat avançada.
També té altres beneficis: augmenta la flexibilitat, la coordinació i la força muscular, la qual cosa ajuda a reduir el risc de caigudes.
Els especialistes indiquen que l'exercici ha d'adaptar-se a les circumstàncies del pacient i recomanen realitzar un passeig diari per preservar els patrons motors del malalt.
Risc de caiguda
Existeixen alguns factors modificables que propicien les caigudes dels ancians i que es poden modificar per reduir el risc, com el consum de sedants. Aquestes substàncies augmenten la possibilitat que succeeixin les caigudes i apareguin les fractures.
Altres fàrmacs com els antihipertensivos, els barbitúricos i els hipoglucemiantes també s'han associat a l'augment de risc de caigudes.
Us recomanem fer una visita a la secció d'ortesis de la web www.ortopediabosch.com per a descobrir alguns dels productes relacionats amb l'osteoporosi que tenim disponibles a les nostres botigues de Girona i Blanes.
