Consisteix en la utilització de material adaptat per aconseguir posicionar el nen/a en bipedestació quan el control motor és inadequat per permetre estar dret sense l'ajuda d'aquests recursos.
Els bipedestadors es fan servir per reduir o evitar alteracions secundàries mantenint l'extensibilitat de les extremitats inferiors, augmentar la densitat mineral òssia i promoure un desenvolupament musculoesquelètic adequat.
El material adaptat per a la bipedestació ha de proporcionar una correcta alineació anatòmica del tronc i les extremitats inferiors.
Depenent del patró neuromuscular del nen/a trobem dues estratègies de bipedestació diferents.
De carcassa de contenció anterior (pla ventral)
Els nens/es amb tendència a la inclinació anterior del tronc causa d'una falta de to de flexors i extensors de tronc i cap, precisen d'un control anterior a fi d'estimular la musculatura posterior d'esquena i coll.
L'efecte de redreçament serà millorat pel suport dels colzes en una taula que facilitarà l'activació dels extensors de coll i cap, permetent la manipulació d'objectes.
El pla ventral freqüentment s'usa per a nens/es que no poden mantenir la postura vertical en bipedestació. Per a això es posa el nen/a en posició prona amb subjecció al tronc, pelvis i extremitats. El grau d'inclinació del bipedestador cap a la verticalitat depèn de la tolerància del nen i dels objectius del fisioterapeuta.
De carcassa de contenció posterior (pla dorsal)
Bipedestador supí. És una alternativa al pla ventral i també permet graduar la inclinació.
Aquest tipus de bipedestador permet al nen/a percebre l'entorn i interactuar amb ell des d'una postura erecta.
És important controlar les possibles compensacions que pot fer el nen/a quan fa servir el bipedestador supí, com cifosi amb protusió de cap o hiperextensió de la columna cervical per tal d'ajudar en la correcció de la postura i evitar així, que s'instaurin retraccions.
Standing. L'ús del standing permet carregar del 80 al 100% sobre les extremitats inferiors.
Generalment s'utilitza en nens i nenes que són capaços de controlar el cap i el tronc en contra de la gravetat, però amb control de la pelvis i les extremitats inferiors insuficient com per poder mantenir una bipedestació estàtica.
Es pot utilitzar com a eina terapèutica per preparar la deambulació, evitar contractures en maluc i genolls, controlar el equinisme de peus, promoure la simetria i alineació musculoesquelètica en verticalitat, millorar el desenvolupament i creixement acetabular, i mantenir l'extensibilitat i equilibri muscular mentre s'exercita la postura bípeda.
Les contencions es faran seguint una posició fisiològica de totes les articulacions per distribuir d'una manera òptima la càrrega sobre el polígon de sustentació.
Standing abducció. L'Standing ABD és una modalitat de standing confeccionat per a nens que presenten tetraparèsia i diparesia espàstica amb contractura d'adductors.
L'espasticitat a aquest nivell interfereix en la bipedestació estable ja que l'adducció de malucs disminueix la base de suport i dificulta l'inici de la bipedestació per la presència de la marxa en tisora. Aquesta dificultat se suma normalment al equinisme, restringint la bipedestació autònoma i l'aprenentatge per a un pas funcional.
La utilització de l'Standing ABD proporciona una alineació en les extremitats que, mantinguda en el temps, pot ser beneficiosa ja que evitarem la retracció de adductors que incapacita enormement la sedestació estable i posteriorment, la marxa.
Els objectius que es persegueixen són fonamentalment:
- Evitar les deformitats de tronc
- Estirar la musculatura adductora
- Estimular la formació òssia
- Millorar la propiocepció corporal
- Dotar l'infant d'una necessària interacció amb l'entorn
- Facilitar la manipulació
- Augmentar el control involuntari per desenvolupar el control voluntari
