Protèsica extremitat inferior
Una bona pròtesi és sinònim de qualitat de vida. Aquest concepte serveix per a qualsevol edat i en especial en els pacients que busquen una millora en les prestacions de la seva pròtesi.
Les noves tecnologies també han arribat a la protèsica, softwares específics i la tecnologia 3D permeten dissenyar els encaixos amb més precisió i rapidesa.
Materials com l’acer, l’alumini, el titani i la fibra de carboni permeten crear estructures més resistents i lleugeres. .
La tria de la millor combinació per a cada usuari depèn del tipus d’activitat, aquesta es defineix segons la següent classificació.
K1: Pacients que caminen en espais tancats
Aquest tipus de pacients acostumen a ser de la tercera edat, amb marxes insegures i caminar molt lent. Els pacients K1 acostumen a desplaçar-se en distàncies i períodes de temps molt curts, generalment supervisats i recolzant-se amb algun tipus d’assistència tècnica (com per exemple, un bastó o caminador).
K2: Pacients que caminen en espais oberts amb restriccions
Són pacients que es desenvolupen principalment en espais tancats, desplaçant-se, generalment, en terrenys plans, podent sortejar petits obstacles com, per exemple, voreres; o usuaris que es desplacen en espais oberts o per superfícies irregulars habitualment emprant necessàriament algun tipus d’assistència tècnica (com bastons o crosses).
K3: Pacients que caminen en espais oberts sense restriccions
Aquest tipus de pacients es desplacen tant en espais oberts com tancats. Els usuaris K3 poden caminar a diferents nivells de velocitat, sortejant diversos tipus d’obstacles i superfícies, fins i tot irregulars i amb desnivell, de forma il·limitada o amb molt poca limitació. Els K3 podran realitzar activitats físiques de baix impacte mecànic.
K4: Pacients que caminen en espais oberts sense restriccions i amb demandes rigoroses especials
Els usuaris K4 caminen en espais tancats o oberts, i tenen la capacitat de superar qualsevol tipus d’obstacles. També tindran la possibilitat de practicar activitats o esports que requereixin pròtesis amb capacitats de suportar tensió i/o torsió, que impliquin necessitats mecàniques d’alt impacte, com córrer, saltar, practicar esports competitius o com amateur.
Elements que composen una pròtesi
1. ENCAIX
És l’element principal. Uneix el membre residual amb la resta d’elements que composen la pròtesi. Existeixen diferents dissenys d’encaix amb diferents característiques apropiades a cada usuari.
En amputacions per hemipelvectomies –desarticulats de maluc.
En amputacions femorals existeixen diversos dissenys.
ENCAIX QUADRANGULAR. El nom es deu al disseny quadrat de la part proximal de l’encaix que incorpora una paret plana paral·lela al terra on recolza l’isqui a fi de disminuir la càrrega distal.
ENCAIX CAT-CAM. Les sigles corresponen a l’abreviació d’encaix de contenció isquiàtica. Aquest disseny minimitza l’abducció del fèmur característica dels encaixos quadrangulars que provoquen una marxa en “stepage”, i alhora elimina la incomoditat que provoca la càrrega directa de l’isqui sobre l’encaix.
ENCAIX SENSE SUPORT DE DESCÀRREGA ISQUIÀTICA- Només es pot aplicar en monyons de molta longitud o desarticulats de genoll. La càrrega es reparteix entre el suport distal i la pressió de les parets laterals.
En amputacions tibialstambé trobem diferents dissenys.
PTS. Incorpora unes pressions a les parts toves a fi de controlar la rotació de l’encaix sobre el monyó. Cobreix totalment la ròtula i els còndils femorals. Aquest disseny està indicat en munyons tibials molt curts i inestables.
KBM. És el disseny més utilitzat. És similar al PTS, però unes aletes laterals cobreixen els còndils a fi de controlar l’estabilitat en sentit medial-lateral denixant lliure la ròtula.
Altres tipus d’amputacions parcials o totals de peu precisen de dissenys especials segons el nivell d’amputació, transmetatarsal, SYME, Chopart, Pirogoff... En les amputacions de dits i transmentatarsal les silicones permeten fer reconstruccions funcionals i alhora recuperar l’estètica copiant el membre sa.
2. SISTEMES DE SUSPENSIÓ DE L’ENCAIX
HIDROESTÀTIC
Fins fa uns anys va ser el més utilitzat. Es basa en una reducció del volum del monyó a fi de crear unes pressions amb un contacte total per repartir la càrrega distal del monyó.
INTERFÍCIES DE SILICONA AMB PIN
La introducció de silicones que fan d’interfase de separació entre l’encaix rígid i el monyó, va representar un gran avanç en el confort. Aquestes silicones incorporen un pin a la part distal que s’introdueix dins un forat amb mecanisme de bloqueig que impedeix que aquest reculi.
INTERFÍCIES DE SILICONA HIPOBÀRIQUES
És l’últim avanç en els sistemes de suspensió. Es tracta d’una silicona d’interfase com la del pin però que incorpora un sistema de segellat per la part proximal que impedeix l’entrada d’aire. Això, unit a una vàlvula d’expulsió automàtica, fa que s’aconsegueixi una unió entre el sistema monyó/silicona i l’encaix molt més fiable, disminuint l’efecte de pistoneig que provoquen els altres sistemes. Els últims anys s’han desenvolupat sistemes de bombes de buit que extreuen l’aire de forma forçada. N’hi ha de mecànics i d’electrònics.
3. SISTEMES DE BUIT ASSISTIT PER SILICONES HIPOBÀRIQUES
Els sistemes de buit assistit aporten a l’usuari una millor subjecció de l’encaix protètic amb el membre residual gràcies a un sistema d’extracció de l’aire que queda entre el munyó i l’encaix, creant un buit d’aire total. Existeixen diferents sistemes que poden ser mecànics com l’Harmony d’Otto Bock (Harmony) el Unity d’Ossur (Unity) o el DVS d’Otto Bock que combina el sistema mecànic, que fa de bomba de succió, amb un liner de silicona que porta un imàn distal que afavoreix la col·locació i, alhora, permet aprofitar els moviments de càrrega i descàrrega del munyó per desplaçar el pistó de succió (DVS Otto Bock).
4. ESTRUCTURA
S’anomena estructura els tubs i adaptadors que permeten la unió entre l’encaix i el peu protètic. Poden ser d’acer, alumini, titani o fibra de carboni (tubs).
5. ARTICULACIONS
Han evolucionat molt durant els darrers anys. En genolls podem trobar des de l’articulació més senzilla amb bloqueig a l’extensió, on donarem prioritat a la seguretat, fins a les més sofisticades articulacions electròniques d’última generació, on un microprocessador controla la regulació de la resistència a la flexió o l’extensió, depenent de la morfologia del terreny, aportant més dinamisme i alhora seguretat en la marxa del pacient amputat. Altres sistemes mecànics també han evolucionat incorporant cilindres de control neumàtic o hidràulic que s’adeqüen a les diferents velocitats de marxa de cada pacient.
6. PEUS
Han deixat d’ésser un component estàtic amb poques funcionalitats a ser unes estructures dinàmiques recuperadores de l’energia. El funcionament és similar a un arc de fletxes, a mesura que flexiona emmagatzema energia que lliura de cop en la fase d’enlairament provocant una marxa molt més dinàmica. Actualment hi han peus adequats a pacients des de baixa activitat K2 fins a atletes paraolímpics K4. A Bosch Ortopèdics aconsellem els millors components i deixem provar el peu en diferents condicions per que l’usuari pugui valorar si es l’opció encertada.
7. ESTÈTICA
Fins fa poc les fundes cosmètiques intentaven reproduir la forma del membre contra-lateral. Actualment la tendència és donar una estètica més moderna a les pròtesis. En base a aquesta idea han sorgit les COVERS PROTÈSIQUES. Aquestes són unes estructures rígides amb dissenys personalitzats per a cada usuari i dissenyats en ordinador, fabricats en la nova tecnologia d’impressió 3D.
8. PRÒTESIS AQUÀTIQUES
Passar el temps en zones mullades –per exemple, dutxar-se cada dia o anar a la piscina– és un repte per a moltes persones amb amputació: la humitat i els sòls relliscosos incrementen el risc de caure, els aparells per caminar no proporcionen seguretat suficient i l’aspecte hauria de ser el més discret possible. El sistema protèsic Aqualine ha estat dissenyat específicament per satisfer les exigències en zones mullades.
Catàlegs
