972 20 39 86
Un ictus és una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell.
El focus principal en tota rehabilitació després de l' accident cervell-vascular, és reintegrar a les persones afectades al seu entorn social i professional.
Podem trobar al mercat productes que faciliten el moviment actiu, destinats a pacients amb ictus.
Hi ha dues grans categories d'ictus: Els Ictus Isquèmics i els Ictus Hemorràgics.
En qualsevol dels dos casos, el flux cerebral de sang a una àrea determinada del cervell queda interromput y las cel.lules cerebrals, en deixar de rebre l'oxígen necessari per viure, comencen a morir, fet que acabarà produint el dany cerebral permanent.
Ictus Isquèmics
Representa al voltant del 80-85% del total d’ictus i es produeix per l’obstrucció d’una artèria cerebral. La isquèmia que en resulta; és a dir, la situació de baix aflux sanguini, pot acabar produint lesions cerebrals irreversibles o permanents, i en aquest cas parlem d’infart cerebral, o bé pot ser transitòria, i llavors parlem d’atac isquèmic transitori o AIT.
Hi ha diversos mecanismes pels quals una artèria es pot obstruir. Parlem d’ictus isquèmic aterotrombòtic quan a nivell d’una artèria intracranial o extracranial s’hi diposita colesterol que de forma progressiva va reduint la llum de l’artèria. És el que anomenem placa d’ateroma. Quan la placa és tan gran que quasi tanca la llum del vas; és a dir, l’espai pel qual circula la sang, és quan pot aparèixer l’ictus que, generalment, es relaciona amb el desenvolupament de complicacions a nivell de la placa (calcificació, trencament, hemorràgia intraplaca) i el desenvolupament d’un trombe. El desenvolupament de plaques d’ateroma es relaciona amb la presència de determinats factors de risc: edat, tabaquisme, hipertensió arterial, diabetis mellitus, dislipèmia, obesitat, sedentarisme. Aquests factors de risc s’expliquen amb més deteniment al directori “Causes i factors de risc”.
Un altre mecanisme de producció d’ictus isquèmics són les cardioembòlies. En aquest cas, l’oclusió arterial es produeix per un trombe que ve del cor. Per al diagnòstic, és necessari que es pugui demostrar que existeix una cardiopatia productora d’èmbols (cardiopatia embolígena). Les cardiopaties embolígenes més importants són les arítmies (i particularment la fibril•lació auricular), l’infart agut de miocardi, les malalties valvulars d’origen reumàtic, les pròtesis valvulars, etc.
Altres mecanismes menys freqüents inclouen: malalties inflamatòries i no inflamatòries de la paret arterial, malalties de la sang que predisposen al desenvolupament de trombes (coagulopaties primàries, síndromes d’hiperviscositat), migranya, etc.
Ictus Hemorràgic
L’ictus hemorràgic o vessament cerebral es produeix pel trencament d’una artèria i l’extravasació de la sang a l’encèfal. Pot ser de dos tipus d’acord amb la localització de la sang: cerebral i subaracnoïdal. En el primer cas, el coàgul s’allotja al cervell (al parènquima o a nivell ventricular). En el segon cas, la sang es situa a l’espai subaracnoïdal (espai virtual que hi ha entre el cervell i l’aracnoide, una de les membranes que el recobreix).
Les hemorràgies cerebrals es relacionen fonamentalment amb la hipertensió arterial, que n’és el principal factor de risc però no l’únic. Cal considerar també el risc associat al consum d’alcohol, determinades malalties de la sang, l’ús de fàrmacs anticoagulants com l’heparina i el Sintrom, el consum de drogues i els traumatismes cranioencefàlics.
En els joves i adults de mitjana edat i sense factors de risc, sempre cal considerar la possibilitat de que el mecanisme subjacent a l’hemorràgia sigui estructural; és a dir, que existeixi una anomalia anatòmica per al desenvolupament de l’hemorràgia, concretament, aneurismes i malformacions vasculars cerebrals. El trencament d’una d’aquestes malformacions és una de les formes més greus d’ictus i afecta gent jove.
L’hemorràgia subaracnoïdal es relaciona principalment amb traumatismes i, quan és espontània, amb el trencament d’un aneurisma (sac format per la dilatació de la paret arterial).
El nostre cervell controla totes les nostres accions i activitats; la forma com raonem, com ens movem, com caminem, com sentim, com mengem, etc. Així, segons quina sigui l’àrea del cervell que es lesiona després de l’ictus, les conseqüències poden ser variables. Podem tenir dificultats per moure un costat del nostre cos, per mantenir l’equilibri, per enraonar, per pensar o per sentir. Per tant, l’ictus pot prendre a qui el pateix la capacitat d’interaccionar amb el món que ens envolta!
Ictus de l'hemisferi esquerre.
L’hemisferi esquerre controla el moviment de la banda dreta del nostre cos i conté les àrees del llenguatge. Així doncs, un ictus a l’hemisferi esquerre sovint ocasiona paràlisi de la banda dreta del cos. Això es coneix com hemiplegia, quan la paràlisi és completa, o hemiparèssia dreta, quan la paràlisi és parcial i es conserva algun grau de mobilitat. També poden produir-se diverses alteracions del llenguatge que coneixem genèricament amb el terme afàsia. Aquesta pot caracteritzar-se per mutisme, disminució de la fluència, dificultat per trobar les paraules adequades per expressar determinats conceptes, dificultat per entendre allò que ens diuen, etc. És important saber que els trastorns del llenguatge afecten tant el llenguatge espontani com la lectura i l’escriptura.
Ictus de l'hemisferi dret.
Un ictus a l’hemisferi dret sovint ocasiona paràlisi de la banda esquerra del cos. Això es coneix com hemiplegia esquerra. A més, poden aparèixer problemes en la percepció de l’espai que poden originar caigudes al menystenir, el pacient, la distància que separa dos punts, o bé poden fer que el pacient sigui incapaç de dur o de conduir les seves mans per tal d’agafar un objecte. Una altra conseqüència de l’ictus hemisfèric dret és el desconeixement o el no reconeixement de les seqüeles i la negligència esquerra, és a dir, el fet d’ignorar els objectes i persones que es situen al costat esquerre del malalt.
Ictus del tronc cerebral.
Els ictus d’aquesta regió de l’encèfal poden ser especialment devastadors ja que aquesta àrea comanda totes les funcions involuntàries com la respiració, el batec cardíac, la pressió arterial, etc. També controla els moviments oculars, la parla, l’oïda i la deglució. A més, hem de tenir en compte que les ordres que donen els hemisferis cerebrals viatgen a través del tronc cap a les extremitats, de manera que un ictus de tronc també pot causar paràlisi a un o tots dos costats del cos.
Ictus cerebel.los.
El cerebel controla sobretot el nostre equilibri i coordinació. Així, un ictus de cerebel ocasionarà molt probablement problemes de desequilibri, descoordinació, mareig, nàusees i vòmits.
Enllaç amb la web de la Fundació d'Ictus