La Jenny va néixer amb una desarticulació de maluc, i necessita dur pròtesi per a no dependre de ningú en el seu dia a dia.
Una escoliosi (curvatura de la columna vertebral) afegida al gest que havia de fer per a poder caminar amb la pròtesi que duia, feia que tingués molt mal d’esquena.
Després de diverses operacions d’esquena tenia tant dolor que no podia posar-se cap pròtesi per caminar.
A Bosch Ortopèdics vàrem valorar el cas i li vam aconsellar provar una nova articulació de maluc d’Ottobock amb sistema hidràulic, la 7E9. Va ser provar-la i passar de no poder-ne dur cap a poder dur la cama cada dia, facilitant-li la vida quotidiana, familiar i psicològica.
Amb aquesta articulació vam aconseguir disminuir la basculació pèlvica i facilitar l’extensió de l’articulació de maluc.
Podeu llegir la seva experiència tot seguit:
El que destacaria més d’aquesta cama és la sensació de lleugeresa, de pas natural i l’autonomia que et dóna en el dia a dia.
Amb l’altra cama que tenia, més que caminar semblava que arrossegués la cama. El seu pes feia que hagués d’aixecar molt l’altra cama per fer l’impuls i fer el pas. Aquest moviment era molt exagerat i tot i que ja tinc dolor crònic d’esquena, el fet d’usar aquella cama me l’empitjorava, fins al punt d’arribar a poder-la dur com a molt una hora al dia, i encara.
Ara la duc tot el dia. Sí que me la trec a estones i a la nit, òbviament, però ha millorat el meu dia a dia. Pesa si fa no fa el mateix que l’altra, però com que t’ajuda a fer el pas tens la sensació que és més lleugera. Permet fer un moviment més natural en caminar. El dolor d’esquena el segueixo tenint perquè és crònic, però ja no va a més, i això m’ajuda molt.
Jo he de dur crosses pel meu dolor d’esquena, però sinó fos per això, no em caldrien. La cama funciona molt bé i no calen crosses per dur-la.
No puc córrer, però em permet anar més a la idea darrere les criatures. Em fa més autònoma.
L’inconvenient més gran que li trobo, però, és l’elevat cost. No està a l’abast de tothom.
Malgrat tenir la part d’ajuda per a una pròtesi, la diferència que cal assumir segueix essent massa gran per a qualsevol.
La cosa no ha de ser “amb el que hi ha de pròtesis, ja poden caminar”, perquè amb el què hi ha, en segons quins casos, més que caminar, arrosseguem les cames.
Aquesta cama sí et permet caminar i hauria de ser possible cobrir el seu cost amb ajudes o, si més no, gran part del cost per aquells casos en que sigui necessari.
Malgrat tot, animo tothom que es trobi en una situació similar, a provar-la i a intentar fer l’esforç econòmic per a millorar la vida de cadascú.
