Us presentem en David, pintor industrial de professió i esportista de mena.
En David va patir un accident de moto quan tenia 17 anys que li va provocar l’amputació tibial de la cama dreta.
Ens explica en quatre ratlles la seva experiència.
Després de l’accident vaig estar prop d’un mes hospitalitzat.
En sortir, vaig fer la recuperació gairebé sol, amb les crosses, fent esport i campant pel camp.
Al cap d’uns tres mesos vaig començar a fer proves amb la cama i l’encaix provisionals fins passat un parell d’anys, quan ja em van fer l’encaix definitiu.
A hores d’ara encara tinc el que en diuen membre fantasma, és a dir, que a vegades, tot i que sé que no el tinc, encara puc sentir el peu i moure els dits. Quan em passa, m’he de dir a mi mateix que no hi és.
Des de l’inici he estat molt “ordinari” pel que fa al peu i la cama, en el sentit que no he canviat la pròtesi que et facilita la Seguretat Social per al dia a dia i treballar, faig servir la bàsica. Em permet fer vida normal. Condueixo normal, les reaccions davant els obstacles són ràpides i normals.
En canvi, com sóc molt esportista, sí que tinc una cama més còmoda i complerta per a l’activitat esportiva.
Duc un Flex-Foot d’Ossür. És molt més flexible. Em permet pedalar millor en pujades i baixades, clavar bé el peu i tenir més adherència als pedals.
Segurament amb la Flex-Foot trobaria moltes millores si també la fes servir per al dia a dia, però, de moment, les combino.
Quan pateixo més és en les baixades de fang, quan rellisca tant, o a la neu. En general, als llocs que patinen. Al no tenir la flexibilitat de frenada, rellisco cap a baix.
La meva recomanació?
Primer de tot, vigilar el pes del nostre cos! Així evitarem que es malmeti la resposta de la pròtesi, a part de la nostra salut.
Al meu parer hi ha persones que, degut a que s’han fet grans o tenen el cos rovellat perquè mai han tingut gaire activitat, no milloraran canviant d’una pròtesi estàndard a una de més complerta.
Però, si ets una persona activa, recomano tenir una pròtesi per al dia a dia, i una altra per a l’esport o l’activitat que et requereixi més comoditat, sobretot a mida que ens fem grans.
Quan ets jove fas de tot, podries anar amb un pal i seguiries fent feina, però a mida que et vas fent gran, és millor buscar la comoditat que et dóna un bon peu. Això evitarà, segurament, els dolors de maluc o d’esquena.
